El recorregut, surt desde la pròpia ciutat de Hèlsinki, i pren direcció a la costa del mar Bàltic, fins a la ciutat de Turku. A partí d'aqui va pujant fins per tota la costa del Golf Bòtnia, fins a Simo, uns 100 km més amunt de Oulu.
Des d'aquest punt és dirigeix a la ciutat de Rovaniemi. Durant molts quilòmetres, va resseguint un gran riu, el Muonionjoki, que fa frontera amb Suècia. A partir d'aqui i concretament de la ciutat de Sta Claus on es troba el Centre Polar Artic, anirem a buscar la ciutat de Alta, ja en territori Noruec, passant per Kolari, Muonio, Palojarvi, Hetta, direcció al gran llac de Palojarvi.
De Alta, prenen direcció Est per anar a Leaibevuotna, i seguirem fins Avøysund, on agafem un ferrys per anar fins Honningsvàv, on a sis kilòmetres hi ha càmping Nord Cap,, I d'aquest al Nord Cap, el separen 27 km.
Vàrem decidir de agafar el ferrys, perquè ens varen aconsellar, de no passar per el túnel subterrani de 7 km, degut a la intensitat de trànsit d'aquest en aquesta època de l'any, ( molts autocars i autocaravanes), amb lo estret de la cuneta, que sumat que la progressió, no és gens ràpida, per les contínues fortes pujades i baixades, la feien molt perillosa.
En el trajecte, és va anar evitant la carretera general, ( molt de transit amb grans camions) intentant buscar pistes i carreteres secundàries, d'aquesta manera el recorregut, és més tranquil, i coneixes millor el territori. Com el país es molt pla, la carretera general, pràcticament no hi ha corvas, el que fa que els camions vagin a gran velocitat, tot i que són molt respectuosos amb el ciclistes, passant a l'altra costat de la carretera per adelentar-té i frenant si no poden, però moltes autocarabanes que no tenien ben après les mides d'aquesta, t'avançavent molt arrant.
El tram del camping de Cap Nord fins al propi Cap Nord, hi han varies pujades de 7,8,9 % d'inclinació, peró el més perillós és el fort vent que hi fa als últims 7, 8 km. que et fa que giris el manillar en direcció al vent, ja que t'empenye fora la carretera estreta i sense cu eta. Peró el perill s'acentuabe quan t'adelentava un autocar, que et guardaba del fort vent, peró com tenies el manillar enfocant lleugerament a dins la carretera, t'anavas de cop contra el autocar i degut a que la carretera és estreta, havia d'anar molt ràpid i rectificar la direcció, I quant acabava de passar el autocar, el mateix, perquè que t'anava ràpidament fora de la carretera. Va ser el pitjor tram de tots per aquest fets, sumant-li la nula visibilitat pràcticament , per la espesa boira. Varem pujar a les 10 de la nit, amb la intenció de veure el sol de mitja nit, I una mica més i no veiem ni la esfera que i dica el Cap Nord.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada